Quan vaig escriure l’entrada «Reclamació als serveis ferroviaris de Mallorca (SFM)», no vaig recordar la dita que «la realitat sempre supera la ficció».
Recordo de que anava la cosa: La normativa d’ús dels trens de Mallorca diu que els viatgers no poden portar «animals vius de qualsevol tipus o grandària». Explicava que això significa que, cas de voler viatjar amb un moix dins el seu transportí, matar-lo és la única manera de no violar les normes. Parlava d’un absurd; mai no vaig pensar que algú gosaria fer matances al tren.
L’altre dia (de pagès) vaig trobar al tren un revisor amable i amb ganes de xerrar. En vendre’m el bitllet em va demanar si tenia la tarja que em dóna dret a descomptes. Vaig dir que no, però que potser l’hauria de fer perquè els viatges són prou cars. Em va donar la raó i vaig aprofitar per esplaiar-me: Anar d’Alaró fins a l’aeroport en transport públic costa 5 €, el mateix que anar-hi sol en cotxe privat però amb l’enrenou de fer 3 transbords i estar-s’hi prop d’1,5h en comptes dels 30 minuts del cotxe. «I això sense comptar el problema del dia que voles amb el moix».
El revisor em va dir que tampoc no entenia la norma. Em va contar els cas d’una clienta que portava una gallina: va complir amb la seva obligació de dir-li que incomplia les normes i que no podia seguir al tren. La dona va ficar les mans dins el transportí i li va rompre el coll. Li va preguntar al revisor si podia seguir al tren amb una gallina morta. La resposta fou que sí, clar. Ara ja complia les normes.
El revisor em va dir que des d’aleshores no diu res a ningú que viatgi amb un animal dins un transportí. «Si està net i no fa renou, tampoc no molesta ningú», afegí. Sí, té tota la raó. El no raonable és la norma absurda als trens de Mallorca.
PS: No he rebut cap resposta de la SFM a la reclamació que linco dalt. Però el blog és a la segona plana de resultats cercant ‘serveis ferroviaris Mallorca’ al Google. Amb un poc de sort, amb aquest apunt també hi serà cercant-hi ‘tren Mallorca’. La raó sempre sura –i els mallorquins no tenim pressa.