Vaga al Mallorca en Xarxa

Tancarem l’onzena temporada del Mallorca en Xarxa fent vaga.

Emetrem música. Entre cançó i cançó, volem llegir històries de nins (i no tant nins) que tenen problemes a escola per mor del seu talent amb la tecnologia digital.

Un talent mal de confirmar ara, perquè no interessa gaire.

No toca.

Però hi és. I bull.

És per això que fem vaga precisament ara, quan joves amb molta capacitat acaben el curs fracassats per no haver aconseguit interessar-se en els estudis escolars.

Un altre curs.

I en van… Buf.

Tenen moltes coses a fer amb les noves tecnologies –abans que no siguin velles. És el que Mallorca en Xarxa diem que cal fer. Insistim en que necessitem tecnologia digital arreu; que per a portar-la (i mantenir-la) hem de saber captar talent. Que no és fàcil.

Captar l’interès de la gent amb enginy és una cosa ben complexa, i a les escoles ni en saben ni sembla que en vulguin aprendre.

Ara ve quan algú diu que estic generalitzant. No: Faig Big Data.

Per a il·lustrar-ho als més escèptics, us demano que m’envieu històries de genis amb problemes a escola. Els llegirem al llarg dels programes de vaga a favor d’estudiants que mai no haurien de fracassar.

No cal que doneu massa detalls que es puguin contrastar per assenyalar ningú; recordau que vivim a una illa de caràcter passiu-agressiu.

Finalment, explico una història per a rompre el gel:

Des de ben petit, n’Arnau va mostrar talent per les tecnologies digitals. Als 10 anys sovint xatejava amb un tal Notch, el creador del Minecraft que en realitat es deia Markus. Li donava idees. El joc aleshores era ben poca cosa. Recordo el cap setmana que no va haver-hi Minecraft: Notch era a un aniversari amb sa mare i no podia reiniciar el servidor, que s’havia penjat.

N’Arnau tenia problemes a ESO perquè s’avorria molt a les classes. Desconnectava. Per a solucionar-ho, li prohibien tocar ordinadors a casa. Res del que sabia d’informàtica interessava a cap professor, sinó més aviat tot el contrari. Va rebre una amenaça d’expedient si tornava a obrir la línia d’ordres dels portàtils de l’aula –en GNU/Linux. Ell només volia saber perquè es penjaven tant sovint. Em van cridar perquè havia escrit una frase inquietant, en anglès, a una llibreta: era un meme d’internet. El tutor em va dir que no sabia què fer amb el núvol que va programar per a compartir feines entre alumnes i professors; n’Arnau trobava que el correu era poc eficient. Que estava bé, però no ho sabia valorar ni era als plans.

No sabien què fer amb ell. En general.

Em van proposar que fer un programa ALTER. Li havia de trobar una empresa d’informàtica. Ho vaig demanar al meu blog, però no vaig trobar ningú. Fins que un dia vaig saber que feia feina a la brigada de l’ajuntament –tinc la tutoria compartida, suposo que la cosa va seguir a l’altre banda. Va acabar aquell curs buidant papereres, tapant forats a l’asfalt, fent neteges. I buidant nínxols al cementiri. Va aprendre prou coses sobre fems i que els ossos humans són negres al taüt, però que és tornen blancs quan els hi pega el sol.

No vaig saber res d’aquesta bestiesa, inadmissible, fins un any després quan ja era a un altre centre fent un PQPI d’informàtica. L’havia rescatat de l’IES en qüestió, però sense arribar a saber quan significava la paraula ‘rescat’ en el moment que ho vaig fer.

Avui els estudis de n’Arnau encara segueixen enlaire, perquè s’avorreix a classe. Però per fi veiem una sortida: setembre passat vam trobar una empresa d’enginyeria informàtica on fer pràctiques de PQPI. És de les millors de Mallorca. Diuen que és bo, i que el volen contractar quan els estudis ho permetin. Ja no programa en PHP, com quan li cercava un lloc pel pla ALTER. Li va durar un any; sap que tot va molt ràpid i ara practica amb coses més avançades.

No em preocupa el seu futur com a professional perquè té perspectives d’una bona feina en un entorn on l’atur, entre els joves, arriba al 50%. El complicat és el present com estudiant, a pesar de tenir gran capacitat per aprendre.

M’enviau el vostre cas? Podeu usar els comentaris d’aquest apunt de blog (al peu), el formulari que es desplega polsant el sobre a benjami.cat, el meu correu benjami a benjami.cat o enviar-lo al Telegram @benjami .

—
Imatge: niekverlaan a Pixabay.